Othello

Gelosia, racisme i violència de gènere

Escrita entre 1603 i 1604, Othello és la segona gran tragèdia de William Shakespeare (abans ja havia creat Hamlet). Igual que Romeu i Julieta han arribat a ser sinònim universal de l'Amor, Othello s'ha convertit en el símbol d'un altre sentiment que afecta tots els éssers humans, independentment de la seva raça, sexe o origen: la Gelosia (i, per extensió, d'un problema tan greu, lamentable i actual com la violència de gènere). A més, també s'associa a Othello amb una altra xacra que, lamentablement, sembla que ha d'acompanyar la Humanitat eternament: el racisme.

 Però, gelosia i racisme a part, Othello és també una obra mestra sobre l'Amistat o, millor dit, l’ amistat mal entesa: la qual Iago afirma sentir cap a Othello.

L'obra tracta de la conspiració que magistralment ordeix el militar Iago per venjar-se del seu general (Othello).  Està ressentit perquè aquest ha ascendit a un altre militar (Cassio) i no pas a ell. El pla inclou arruïnar la carrera de Cassio, i matar-lo després, fent creure al general que la seva esposa, Desdèmona, l'enganya amb el propi Cassio. 

Direcció: Oriol Tarrasón. Intèrprets: Òscar Intente, Arnau Puig i Annabel Castan. Escenografia i vestuari: Joana Martí.  Iluminació: Iñaqui Garzón.

Una producció de LES ANTONIETES TEATRE.