Dona

DONA de Queralt Riera és un text arriscat. Una literatura que fa pensar en Jan Fabre, en Rodrigo Garcia, Sarah Kane, el “Susn” d’Herbert Achternbusch. Un text culte, com tots els textos de la Queralt, ple de referències culturals que es nodreix dels nostres mites i avança amb pas ferm fins l’actualitat. Un exercici de literatura i estil. Un text on la poesia i el teatre es donen la mà. I parlant de mites atàvics, aquest teatre arrauxat, passional, no neix del fetge com deien els grecs, sinó de la vagina. De la vagina de l’autora i de totes les dones i homes que pensem que un món millor passa per ser un món descaradament feminista. DONA és una veu femenina, o poden ser tres o poden ser les veus de totes les dones i homes del món que desitgin comprometre’s amb un món on la humanitat recuperi la llum per la qual va ser creada. Parla de la soledat i les relacions. Una dona que ha d’assumir una vida que mai no va voler. La soledat de tots nosaltres davant de fets que ens repugnen i qüestionen com som. La prostitució és un dels grans temes a debatre. La prostitució és el mal. El major mal de la nostra societat. Un mal tan arrelat que cal posar-lo dalt de l’escenari per enfrontar-s’hi. Ja no val mirar cap a l’altra banda quan parlem d’uns fets que fan avergonyir la societat sencera. I volem fer-ho abans no sigui massa tard, tot i que ja és massa tard. 

Direcció: Oriol Tarrasón. Ajudant de direcció: Montse vellvehí. Intèrprets: Annabel Castan, Anna Güell i Alba Saez. Coreografia: Fàtima Campos. Espai i llums: CUBE bz. Vestuari: Teté Company. Composició musical: Sergi Andrades. Producció: Raül Perales.

Una producció de LES ANTONIETES TEATRE.